Mostrando entradas con la etiqueta Eli Yáñez. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Eli Yáñez. Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de marzo de 2021

Personas que merecen la pena (Padres, Docentes y Profesionales)


Hay personas que merecen ser recordadas porque cuando vivían ya decíamos que merecía la pena vivir y trabajar a su lado. Este es el caso de Eli Yáñez, que murió la semana pasada. 

Yo la conocí hace cinco años cuando empecé a acompañar una niña de cinco años que presentaba características de altas capacidades. Me pareció una gran profesional que sabía observar y atender, sin estridencias, las necesidades de las niñas que tenía a su cargo de la Escuela Airina de Terrassa. Las conocía bien, estaba en la primera línea de fuego. Le apasionaba la diversidad, la manera de funcionar de todas y cada una de las niñas. Te podía explicar mil detalles que daban cuerpo a sus intuiciones. Siempre dispuesta a escuchar y aprender. Siempre humilde, sabía mucho más de lo que decía. Su objetivo era que las niñas, todas, se sintieran atendidas, queridas, comprendidas, y llegaran a ser la mejor versión de ellas mismas. Sabía entender las rigideces, la hipersensibilidad, la intensidad, la fragilidad, las dificultades sociales teñidas de no pasa nada, la hiperrelación con los adultos, su literalidad... Era capaz de ver estas características y leerlas en clave de altas capacidades, cuando otros muchos profesionales no hacen este paso y sólo son capaces de ver las partes. Ella las veía formando parte de un todo, las altas capacidades.

Una grave enfermedad la alejó de su trabajo. El cuerpo es frágil. Y nos dejamos de ver. Pero su manera de trabajar había quedado impregnada en las maestras de la Escuela Airina. La pasión por atender la diversidad, que las horas invertidas en cada niña nunca son en vano, que nuestra mirada debe acoger y acompañar...

He visto su sonrisa, su dulzura, su profesionalidad durante este tiempo que ella no ha podido seguir en la escuela, cada vez que me entrevistaba con las maestras en las salas de tutoría de la Escuela Airina para atender el día a día de mis niñas. Siempre con la esperanza de que un día, Eli, pudiera reincorporarse a su trabajo y nos volviéramos a encontrar. Ahora ya sé que no. Pero su persona quedará por siempre jamás en mi recuerdo y en el de las personas que la conocimos. Una gran profesional y una gran persona. Os tengo que confesar que Eli está en mi Top 3 de orientadoras escolares, y así la recordaré. Las altas capacidades no siempre reciben tanta comprensión real en las escuelas.

Como creyente sé que se ha avanzado hacia la casa del Padre. Quisiera que hubiera continuado con nosotros más tiempo, porque se me ha hecho corto el camino recorrido con ella. Pero agradezco habérmela encontrado, con tanta gente en el mundo... ha sido un muy buen regalo. Descansa en Paz, Eli.




Persones que valen la pena (Pares, Docents i Professionals)


Hi ha persones que mereixen ser recordades perquè quan hi eren ja dèiem que valia la pena viure i treballar al seu costat. Aquest és el cas de l’Eli Yáñez, que va morir la setmana passada. 

Jo la vaig conèixer fa cinc anys quan vaig començar a acompanyar una nena de cinc anys que presentava característiques d’altes capacitats. Em va semblar una gran professional que sabia observar, i atendre, sense estridències, les necessitats de les nenes que tenia al seu càrrec de l’Escola Airina de Terrassa. Les coneixia bé, estava a primera línia de foc. L’apassionava la diversitat i la manera de funcionar de totes i cadascuna de les nenes. Et podia explicar mil detalls que donaven cos a les seves intuïcions. Sempre disposada a escoltar i aprendre. Sempre humil, sabia molt més del que deia. El seu objectiu era que les nenes, totes, es sentissin ateses, estimades, compreses, i arribessin a ser la millor versió d’elles mateixes. Sabia entendre les rigideses, la hipersensibilitat, la intensitat, la fragilitat, les dificultats socials tenyides de no passa res, la hiperrelació amb els adults, la seva literalitat... Era capaç de veure aquestes característiques i llegir-les en clau d’altes capacitats, quan molts altres professionals no fan aquest pas i només veuen les parts. Ella els veia formant part d’un tot, les altes capacitats.

Una greu malaltia la va allunyar de la seva feina. El cos és fràgil. I ens vam deixar de veure. Però la seva manera de treballar havia quedat en la feina diaria de les mestres de l’Airina. La passió per atendre la diversitat, les hores invertides en cada nena mai són en va, la mirada de acull i acompanya...    

Hi he vist el seu somriure, la seva dolçor, la seva professionalitat en aquest temps que no ha estat a l’escola cada vegada que em veia amb les mestres a les sales de tutoria de l’Airina per seguir el dia a dia de les meves nenes.  Sempre amb l’esperança que un dia pogués torna a la seva feina i ens tornéssim a trobar. Ara ja se que no. Però la seva persona quedarà per sempre en el meu record i en les persones que la vam conèixer. Una gran professional i una gran persona. Us he de confessar que l’Eli està en el meu Top 3 d’orientadores escolars, i així la recordaré. Les altes capacitats no sempre reben tanta comprensió real a les escoles.

Com a creient estic convençuda que s’ha avançat cap a la casa del Pare. Voldria que hagués continuat amb nosaltres més temps perquè se m’ha fet curt el camí recorregut amb ella. Però agraeixo haver-me-la trobat, amb tanta gent al món... ha estat un molt bon regal. Descansa en Pau, Eli.